Els Nyitus

Els nyitus o nyetus són uns éssers fantàstics de l’imaginari català. Tenen una mida infinitament menuda, gairebé són imperceptibles. Es fiquen dins les persones a través de les orelles i se’ls menja el cervell i sobretot la memòria.

El Ball dels Nyitus es ballava a Sant Julià de Vilatorta. El balladors solien ser una parella de vells que sortien al centre de la plaça disposats a fer riure la gent. La dona feia tot el que li venia de gust, com més estrany i extravagant millor però sempre seguint el ritme de la melodia. L’home l’havia de seguir i imitar-la sense perdre el ritme ni el to d’ella per tal de no discordar. Abundaven les ganyotes, les llengotes i les mirades estrafolàries.

A Besalú, la Garrotxa, feien un ball amb unes característiques molt semblants. S’anomenava La Figuetaire. Igual que en els Nyitus, els balladors figuraven ser una parella de vells que quasi no s’aguantaven drets. També es feien ganyotes. El ball es feia amb la melodia del Ball de Sant Ferriol.

els-nyitus-partitura.pdf

El ball de l’Àliga de Sant Ferriol

L’Àliga és un dels elements del bestiari tradicional català més antic i amb una personalitat ben diferenciada. La seva participació a la festa té un sentit ritual i simbolitza el poder tal i com ens  mostra la corona que sempre porta. Normalment està molt associada a la festivitat del Corpus.

 A Olot trobem l’Àliga de Sant Ferriol. S’anomena així ja que pertany al barri de Sant Ferriol d’Olot. Tot i que al segle XVII ja s’esmenta  la presència d’una àliga a Olot, no tenim referències sobre aquesta àliga en concret fins el 1902 que va obtenir un accèssit al primer premi en les Festes de la Mercè de Barcelona. Aquest ocell fet de cartró negre ve representat amb una corona i un cistell al bec en el qual antigament es posaven dos colomins. Al 1947 es va fer una Àliga nova. És un gros animal amb les ales mig desplegades.

La música del ball està composada per Pere Aubert i Port i està basada en la tonada popular del Ball de Sant Ferriol.

ball-de-laliga-de-sant-ferriol-partitura.pdf

El ball del Xai Be

El ball del Xai Be s’havia ballat antigament a Olot el dissabte de Pasqua. Quatre homes vestits amb una pell de xai al davant i una altra al darrera, amb unes llargues barretines de color vermell i amb unes grosses sabates amb corretges, ballaven amb uns bastons a les mans fent diferents jocs, figures, salts i giravolts i cridant: “xai-be, xai be” de tant en tant. Els acompanyava un músic que tocava el flabiol que li deien el “bisbe”. També es ballava a les processons que es feien durant el matí del diumenge de Pasqua.

Unes notes anònimes publicades a Olot diuen referint-se a aquest ball: “era molt plaent al poble, als ulls del qual devia tenir molt de mèrit, puix que era cosa corrent considerar-lo com una de les quatre meravelles de Catalunya pel Ripollès, la Plana de Vic i la Garrotxa.

Sembla que aquest ball podria tenir un origen pagà molt antic relacionat amb les festes de la mort del be. El cristianisme el va acceptar relacionant-lo amb l’anyell sacrificat, uns dels símbols de la pasqua. És per això que es ballava durant les festes pasquals.