El ball de l’Indiot

Publicat 6 febrer 2007 per ministrersolot
Categories: Balls de Catalunya

El Ball de l’Indiot s’havia ballat per la zona del Pallars més o menys fins als anys 20. Era costum ballar-lo tots els diumenges, però durant les festes de Carnestoltes tenia un caràcter especial. En aquesta ocasió es permetia ballar-lo als nens que per la seva edat ja podien ser considerats joves o fadrins. El ball tenia la funció simbòlica i cerimonial per fer el pas de nen a fadrí davant de tota la comunitat. La coreografia mostra aquest caràcter de passatge o d’entrada en un món nou: les parelles de balladors feien uns ponts mitjançant uns mocadors per sota dels quals havien de passar totes les parelles repetides vegades durant el transcurs de la dansa.

Joan Amades en el Costumari Català afegeix: des d’aleshores seran admesos a les colles i actes organitzats pels fadrins, dels quals haurien estat esquivats, podran sortir de nit i rondar, els seu pare ja no els pegarà més ni la seva mare els farà fer feines infantils i casolanes, podran dur bastó o arma, festejar, ballar i fumar i fer totes aquelles altres coses pròpies del jovent.

lindiot-partitura.pdf

La sardana curta de Sant Andreu del Bac

Publicat 29 gener 2007 per ministrersolot
Categories: Balls de la Garrotxa

Joaquim Danés en el seu llibre Pretèrits olotins ens comenta: Les havíem vistes, i ballades i sentides a Cal Ferrer i a l’Hostal de la Vall del Bac i al mas Colldecarrera de Castellar de la Muntanya en plena primera desena del segle (XX). Els músics eren de Beget: un violí, que tocava d’oïda (…) i una filla del músic, que tocava un tamborí i un instrument de vent de tres o quatre forats pels dits de la mà esquerra, i que venia a ésser un entremig de clarinet i de tiple. 

Hi ha una Sardana curta coneguda com la Sardana de Sant Andreu del Bac. Segurament va agafar aquest nom ja que es ballava a prop de l’ermita romànica de Sant Andreu de Porreras a la Vall del Bac, la Garrotxa. Tot i que Danés no l’esmenta en el seu llibre, tot ens fa pensar que la seva tonada també es devia ballar fins a l’entrada del segle XX.

Les sardanes curtes estaven escrites en compàs de 6/8 i tenien dues parts melòdiques de 8 compassos diferenciades: els curts i els llargs. Els balladors es disposaven en rotllana agafats de les mans i a cada una d’aquestes parts feien un pas diferent amb els peus. Sempre es tocaven amb la mateixa estructura: En primer lloc l’introit, per tal d’avisar a tothom que començava la dansa, després dues vegades els curts i dues llargs; una altra vegada dues vegades els curts i dues els llargs; finalment el contrapunt, semblant a l’introit però més curt i ballat, i dues vegades els llargs; i una altra vegada el contrapunt i dues vegades els llargs.

A mitjans del segle XIX la sardana sofreix una transformació a tots nivells,  convertint-se en la Sardana llarga tal com la coneixem actualment. A poc a poc la Sardana curta perd protagonisme fins a quedar aïllada en zones rurals com la Vall del Bac com a pas previ a la seva desaparició.

sardana-sant-andreu-del-bac-partitura.pdf

El ball del Rossinyol

Publicat 23 gener 2007 per ministrersolot
Categories: Balls de Catalunya

A Santa Coloma de Farners feien un ball per tal d’escollir el rei de la festa de Carnestoltes. Sembla que aquest ball seria una reminiscència de rituals primitius per l’elecció d’un cabdill o un sacerdot mitjançant el seu enginy.

El ballava un noi tot sol amb un porró al cap. Havia de ballar set vegades la tirada de la tonada. Si aconseguia acabar el ball sense que li caigués el porró era elegit heroi de la colla i rei de la festa durant totes les Carnestoltes. Si el porró queia havia de pagar el vi i deixar pas a un altre ballador. La prova durava fins que algú aconseguia acabar el ball. Una condició que es posava era que el ball fos ben saltat i repicat. Si el ballador tenia por de trencar el porró i no s’arriscava fent salts també era desqualificat.

El nom de Rossinyol per designar el ball té origen en la lletra que acompanyava la tonada. Es tracta d’una cançó amorosa on hi tenia un paper important un rossinyol. Aquesta tonada es va fer molt popular a mitjans del segle XIX. També la trobem com a Ball Pla al poble de Benavent al Pallars.

ball-del-rossinyol-partitura.pdf

 

Els Nyitus

Publicat 16 gener 2007 per ministrersolot
Categories: Balls de Catalunya

Els nyitus o nyetus són uns éssers fantàstics de l’imaginari català. Tenen una mida infinitament menuda, gairebé són imperceptibles. Es fiquen dins les persones a través de les orelles i se’ls menja el cervell i sobretot la memòria.

El Ball dels Nyitus es ballava a Sant Julià de Vilatorta. El balladors solien ser una parella de vells que sortien al centre de la plaça disposats a fer riure la gent. La dona feia tot el que li venia de gust, com més estrany i extravagant millor però sempre seguint el ritme de la melodia. L’home l’havia de seguir i imitar-la sense perdre el ritme ni el to d’ella per tal de no discordar. Abundaven les ganyotes, les llengotes i les mirades estrafolàries.

A Besalú, la Garrotxa, feien un ball amb unes característiques molt semblants. S’anomenava La Figuetaire. Igual que en els Nyitus, els balladors figuraven ser una parella de vells que quasi no s’aguantaven drets. També es feien ganyotes. El ball es feia amb la melodia del Ball de Sant Ferriol.

els-nyitus-partitura.pdf

El ball de l’Àliga de Sant Ferriol

Publicat 8 gener 2007 per ministrersolot
Categories: Balls de la Garrotxa

L’Àliga és un dels elements del bestiari tradicional català més antic i amb una personalitat ben diferenciada. La seva participació a la festa té un sentit ritual i simbolitza el poder tal i com ens  mostra la corona que sempre porta. Normalment està molt associada a la festivitat del Corpus.

 A Olot trobem l’Àliga de Sant Ferriol. S’anomena així ja que pertany al barri de Sant Ferriol d’Olot. Tot i que al segle XVII ja s’esmenta  la presència d’una àliga a Olot, no tenim referències sobre aquesta àliga en concret fins el 1902 que va obtenir un accèssit al primer premi en les Festes de la Mercè de Barcelona. Aquest ocell fet de cartró negre ve representat amb una corona i un cistell al bec en el qual antigament es posaven dos colomins. Al 1947 es va fer una Àliga nova. És un gros animal amb les ales mig desplegades.

La música del ball està composada per Pere Aubert i Port i està basada en la tonada popular del Ball de Sant Ferriol.

ball-de-laliga-de-sant-ferriol-partitura.pdf

El ball del Xai Be

Publicat 2 gener 2007 per ministrersolot
Categories: Balls de la Garrotxa

El ball del Xai Be s’havia ballat antigament a Olot el dissabte de Pasqua. Quatre homes vestits amb una pell de xai al davant i una altra al darrera, amb unes llargues barretines de color vermell i amb unes grosses sabates amb corretges, ballaven amb uns bastons a les mans fent diferents jocs, figures, salts i giravolts i cridant: “xai-be, xai be” de tant en tant. Els acompanyava un músic que tocava el flabiol que li deien el “bisbe”. També es ballava a les processons que es feien durant el matí del diumenge de Pasqua.

Unes notes anònimes publicades a Olot diuen referint-se a aquest ball: “era molt plaent al poble, als ulls del qual devia tenir molt de mèrit, puix que era cosa corrent considerar-lo com una de les quatre meravelles de Catalunya pel Ripollès, la Plana de Vic i la Garrotxa.

Sembla que aquest ball podria tenir un origen pagà molt antic relacionat amb les festes de la mort del be. El cristianisme el va acceptar relacionant-lo amb l’anyell sacrificat, uns dels símbols de la pasqua. És per això que es ballava durant les festes pasquals.