Archive for the ‘Cançons catalanes’ category

L’Espingueri

30 Març 2007

Durant l’època de Carnestoltes a Bellver i a Martinet de Cerdanya feien una mascarada que representava el casament de l’espingueri (també conegut per espingari o estingari). Sortien uns nuvis vestits de la forma més grotesca possible. Ella anava acompanyada de la seva mare, que simulava ser un ase o el rocall, que era la representació del Carnestoltes a la Cerdanya. A ell l’acompanyava el seu pare que simulava ser un cavall o un bou. Llavors tothom cantava la cançó de l’espingueri:  té una filla per casar, però ningú no la vol. A la fira del Masnou un xato, guenyo i manco, geperut i camatort es fixa amb ella i decideixen casar-se. Van fer unes gran convit: van rostir una mosca, ella es va menjar les ales, ell el caparrot i la resta de gent l’altre trossot. Durant el transcurs de la cançó els nuvis fan veure que agafen mosques al vol i se les mengen. Tot això fent uns grans salts i gestos, diem-ne , poc polits.

lespingueri-partitura-i-lletra.pdf

Cançó de Beure

7 Març 2007

Abans que els ramats pugessin a la muntanya per passar l’estiu hi havia un moment molt important en la vida ramadera, la tosa. Es tractava d’esquilar les ovelles per tal de deixar-les fresques i alleugerides de la llana. Aquesta operació es feia amb molta solemnitat i anava revestida de cançons, danses i tot un protocol cerimonial. Els encarregats de fer-la eren els tonedors, els quals s’organitzaven en colles. La seva arribada a les cases era molt esperada i celebrada.

Els tonedors solien beure molt. Cada quart d’hora feien voltar el cabdell de fil negre, nom que donaven al porró. Solien beure al so d’una cançó:
La Cançó de Beure, que els marcava la durada del traguinyol.

La cançó diu així:

Beurem una boteta de la vall, de la vall Roseta

Beurem una boteta de la vall, de la vall del vi.

Que begui, que begui, que begui, que begui,

Que begui, que begui, que begui, que prou.