Archive for the ‘Balls de Catalunya’ category

Toquen a córrer

21 Març 2007

Des de temps molt antics durant el temps de Carnaval era típic que tothom, tant si eren rics com pobres, com joves o vells, s’unissin per participar en les festes, les danses i fer gresca pel carrer. Era tradició fer ballades al so de cançons ben alegres. Tothom s’agafava de les mans formant una llarga rua i corria esvalotadament pels carrers. Joan Amades ho descriu amb molt d’humor: de vegades s’arremolinaven uns damunt dels altres en confosa barreja formant una mena de pila de greix. 

A Tossa, Lloret, Blanes, Calella, Sant Pol, Canet i altres llocs de la costa es ballava el Toquen a córrer. Era un ball molt alegre al qual tothom s’hi entregava corrent i saltironant, però sobretot amb ganes de barrejar-se i crear confusió.

Anuncis

Era aubada generala

13 febrer 2007

A la Vall d’Aran es feia un ball dedicat als forasters anomenat Era Aubada (en aranès significa albada). Al mig de la plaça es posaven dues files de cadires d’esquena l’una amb l’altra tocant-se pel respatller. En aquestes cadires es convidava a seure els forasters. Els nois joves del poble ballaven en dos grups, un a cada banda de les cadires.

 

Un moment característic de la dansa era quan de cop i volta la música deixava de sonar i tots els balladors fugien precipitadament de la plaça i donaven una volta pels carrers del poble. Llavors s’establia un joc entre els balladors i els músics. Els primers intentaven arribar a la plaça per sorpresa per tal d’atrapar els músics desprevinguts. Aquests, però,  intentaven vigilar atentament per on podien venir per tal de començar a tocar en el moment precís.

 

La dansa tornava a començar i al cap de poca estona es tornava a interrompre per fer la capta. Un dels joves portava una safata amb una poma tota plena de monedes d’or i argent clavades. Anava desfilant per davant els forasters i els demanava almoina  per ajudar a les despeses de la festa. Després es tornava reprendre la dansa.

El ball de l’Indiot

6 febrer 2007

El Ball de l’Indiot s’havia ballat per la zona del Pallars més o menys fins als anys 20. Era costum ballar-lo tots els diumenges, però durant les festes de Carnestoltes tenia un caràcter especial. En aquesta ocasió es permetia ballar-lo als nens que per la seva edat ja podien ser considerats joves o fadrins. El ball tenia la funció simbòlica i cerimonial per fer el pas de nen a fadrí davant de tota la comunitat. La coreografia mostra aquest caràcter de passatge o d’entrada en un món nou: les parelles de balladors feien uns ponts mitjançant uns mocadors per sota dels quals havien de passar totes les parelles repetides vegades durant el transcurs de la dansa.

Joan Amades en el Costumari Català afegeix: des d’aleshores seran admesos a les colles i actes organitzats pels fadrins, dels quals haurien estat esquivats, podran sortir de nit i rondar, els seu pare ja no els pegarà més ni la seva mare els farà fer feines infantils i casolanes, podran dur bastó o arma, festejar, ballar i fumar i fer totes aquelles altres coses pròpies del jovent.

lindiot-partitura.pdf

El ball del Rossinyol

23 gener 2007

A Santa Coloma de Farners feien un ball per tal d’escollir el rei de la festa de Carnestoltes. Sembla que aquest ball seria una reminiscència de rituals primitius per l’elecció d’un cabdill o un sacerdot mitjançant el seu enginy.

El ballava un noi tot sol amb un porró al cap. Havia de ballar set vegades la tirada de la tonada. Si aconseguia acabar el ball sense que li caigués el porró era elegit heroi de la colla i rei de la festa durant totes les Carnestoltes. Si el porró queia havia de pagar el vi i deixar pas a un altre ballador. La prova durava fins que algú aconseguia acabar el ball. Una condició que es posava era que el ball fos ben saltat i repicat. Si el ballador tenia por de trencar el porró i no s’arriscava fent salts també era desqualificat.

El nom de Rossinyol per designar el ball té origen en la lletra que acompanyava la tonada. Es tracta d’una cançó amorosa on hi tenia un paper important un rossinyol. Aquesta tonada es va fer molt popular a mitjans del segle XIX. També la trobem com a Ball Pla al poble de Benavent al Pallars.

ball-del-rossinyol-partitura.pdf

 

Els Nyitus

16 gener 2007

Els nyitus o nyetus són uns éssers fantàstics de l’imaginari català. Tenen una mida infinitament menuda, gairebé són imperceptibles. Es fiquen dins les persones a través de les orelles i se’ls menja el cervell i sobretot la memòria.

El Ball dels Nyitus es ballava a Sant Julià de Vilatorta. El balladors solien ser una parella de vells que sortien al centre de la plaça disposats a fer riure la gent. La dona feia tot el que li venia de gust, com més estrany i extravagant millor però sempre seguint el ritme de la melodia. L’home l’havia de seguir i imitar-la sense perdre el ritme ni el to d’ella per tal de no discordar. Abundaven les ganyotes, les llengotes i les mirades estrafolàries.

A Besalú, la Garrotxa, feien un ball amb unes característiques molt semblants. S’anomenava La Figuetaire. Igual que en els Nyitus, els balladors figuraven ser una parella de vells que quasi no s’aguantaven drets. També es feien ganyotes. El ball es feia amb la melodia del Ball de Sant Ferriol.

els-nyitus-partitura.pdf