L’Espingueri

Durant l’època de Carnestoltes a Bellver i a Martinet de Cerdanya feien una mascarada que representava el casament de l’espingueri (també conegut per espingari o estingari). Sortien uns nuvis vestits de la forma més grotesca possible. Ella anava acompanyada de la seva mare, que simulava ser un ase o el rocall, que era la representació del Carnestoltes a la Cerdanya. A ell l’acompanyava el seu pare que simulava ser un cavall o un bou. Llavors tothom cantava la cançó de l’espingueri:  té una filla per casar, però ningú no la vol. A la fira del Masnou un xato, guenyo i manco, geperut i camatort es fixa amb ella i decideixen casar-se. Van fer unes gran convit: van rostir una mosca, ella es va menjar les ales, ell el caparrot i la resta de gent l’altre trossot. Durant el transcurs de la cançó els nuvis fan veure que agafen mosques al vol i se les mengen. Tot això fent uns grans salts i gestos, diem-ne , poc polits.

lespingueri-partitura-i-lletra.pdf