Abans que els ramats pugessin a la muntanya per passar l’estiu hi havia un moment molt important en la vida ramadera, la tosa. Es tractava d’esquilar les ovelles per tal de deixar-les fresques i alleugerides de la llana. Aquesta operació es feia amb molta solemnitat i anava revestida de cançons, danses i tot un protocol cerimonial. Els encarregats de fer-la eren els tonedors, els quals s’organitzaven en colles. La seva arribada a les cases era molt esperada i celebrada.
Els tonedors solien beure molt. Cada quart d’hora feien voltar el cabdell de fil negre, nom que donaven al porró. Solien beure al so d’una cançó:
La Cançó de Beure, que els marcava la durada del traguinyol.
La cançó diu així:
Beurem una boteta de la vall, de la vall Roseta
Beurem una boteta de la vall, de la vall del vi.
Que begui, que begui, que begui, que begui,
Que begui, que begui, que begui, que prou.
Ministrers de l'Escola de Música d'Olot 
Com sona la cançó del beure? no hi ha gravacións