A la Vall d’Aran es feia un ball dedicat als forasters anomenat Era Aubada (en aranès significa albada). Al mig de la plaça es posaven dues files de cadires d’esquena l’una amb l’altra tocant-se pel respatller. En aquestes cadires es convidava a seure els forasters. Els nois joves del poble ballaven en dos grups, un a cada banda de les cadires.
Un moment característic de la dansa era quan de cop i volta la música deixava de sonar i tots els balladors fugien precipitadament de la plaça i donaven una volta pels carrers del poble. Llavors s’establia un joc entre els balladors i els músics. Els primers intentaven arribar a la plaça per sorpresa per tal d’atrapar els músics desprevinguts. Aquests, però, intentaven vigilar atentament per on podien venir per tal de començar a tocar en el moment precís.
La dansa tornava a començar i al cap de poca estona es tornava a interrompre per fer la capta. Un dels joves portava una safata amb una poma tota plena de monedes d’or i argent clavades. Anava desfilant per davant els forasters i els demanava almoina per ajudar a les despeses de la festa. Després es tornava reprendre la dansa.
Ministrers de l'Escola de Música d'Olot 