El Ball de l’Indiot s’havia ballat per la zona del Pallars més o menys fins als anys 20. Era costum ballar-lo tots els diumenges, però durant les festes de Carnestoltes tenia un caràcter especial. En aquesta ocasió es permetia ballar-lo als nens que per la seva edat ja podien ser considerats joves o fadrins. El ball tenia la funció simbòlica i cerimonial per fer el pas de nen a fadrí davant de tota la comunitat. La coreografia mostra aquest caràcter de passatge o d’entrada en un món nou: les parelles de balladors feien uns ponts mitjançant uns mocadors per sota dels quals havien de passar totes les parelles repetides vegades durant el transcurs de la dansa.
Joan Amades en el Costumari Català afegeix: des d’aleshores seran admesos a les colles i actes organitzats pels fadrins, dels quals haurien estat esquivats, podran sortir de nit i rondar, els seu pare ja no els pegarà més ni la seva mare els farà fer feines infantils i casolanes, podran dur bastó o arma, festejar, ballar i fumar i fer totes aquelles altres coses pròpies del jovent.
Ministrers de l'Escola de Música d'Olot 
Bona tarda,
Em dic Laura i sóc monitora d’un grup infantil de l’Esbart Cadí de Bagà, i estem fent el ball de l’indiot, però la gravació que tenim és en cinta i no se sent gaire bé. Voldria saber si vosaltres teniu la versió llarga d’aquesta dansa, ja que he vist que hi ha dues versions, una amb una guitarra i un instrument de vent i l’altre (que és la que ens interessa) que hi ha més instruments. Si tinguéssiu la versió llarga, hi hauria alguna manera de que ens la puguéssiu fer arribar.
Merci per l’ajuda.
Atentament,
Laura.